Leire Lacunza Miranda (Donosti, 1996). El seu imaginari el componen les imatges erosionades, els missatges entretallats, els palimpsests, l’ornamentació profusa del barroc; dibuixos que exerceixen pressió contra els límits d’un capitell o d’un tub fluorescent, que esquitxen la totalitat de la plaça d’un poble, que es projecten al cel infinit o que creen una taca a la retina ocular. Amb material popular proposa canviar els objectes que ens envolten i apropiar-nos-els estèticament: tunejar les làmpades de casa, perforar el sostre d’una sala, ratllar els dibuixos de les monedes, fer collarets impossibles de portar.
Formada en Belles Arts i en el Màster de Pintura a la EHU/UPV, continua el seu aprenentatge en tallers com Kinu 11+1 Ibon Aranberri (2024), en el programa de pràctiques artístiques JAI (2024) i combinant la investigació predoctoral amb la pràctica artística. Aquesta última l’ha pogut desenvolupar amb subvencions com APA. Ayudas a la Práctica Artística (eremuak, 2024), Subvención de Artes Plásticas y Visuales (Gobierno Vasco, 2025, 2024 i 2022), així com en residències nacionals i internacionals: Shangyuan Art Museum (Pekin, 2019), BilbaoArte (Bilbao, 2021), Tabakalera (Donostia, 2022), Dinamoa (Azpeitia, 2023) i Arteta (ezprogui) (Ezprogui, 2025) i Morpho (Amberes, 2026).
Ha mostrat el seu treball en exposicions com: Noches Encendidas (Ciudadela de Iruña, 2025), Resbalar (una cosa) (Can Felipa, 2024), Un cuadrado de terciopelo negro (Bosteko, 2024), Minas a cielo abierto. Z·lrra ·rg· z·ri b·hrtu (Narata, 2023), amp. XXVIII ZAURIA/LESIÓN (Okela, 2022). Ha realitzat accions en espais expositius i a l’espai públic: Un efecto del sol (BilbaoArte, 2025, Kampai, 2024 i Tabakalera, 2022), Cerrar ventanas (Artium, 2024) i The World is a Picture of the World (Arrigorriaga, 2025). El 2023 va publicar el llibre d’artista El fin del no. La muerte futuro.
