Una volta i una altra i una altra

A cura de Adriana Monroy Galindo.

Una volta i una altra i una altra és un projecte expositiu que transforma oli d’oliva usat —recollit durant l’estiu a la Costa Brava— en peces de sabó, plantejant la materialitat dels residus com un dispositiu per pensar el territori, la memòria i els imaginaris del turisme.

La proposta parteix d’un gest operatiu —la recollida i reutilització de l’oli transformats— per posar en tensió les relacions entre oci estival, economia del territori i les petjades materials que aquests processos deixen al seu pas. L’estiu, entès com una arquitectura temporal que altera ritmes socials i productius, fa expandir i exhaurir simultàniament els espais: l’acumulació de cossos, serveis i consum redefineix els paisatges rurals i costaners en cicles repetits. En aquest context, l’oli d’oliva —imatge fundacional de la identitat mediterrània— es degrada en el seu moment de màxima utilitat i es converteix en una substància liminar: ni plenament útil ni completament descartada. És aquest llindar, aquest estat de transició, el lloc on es situa l’obra.

La doble naturalesa de l’oli usat —com a matèria de treball i com a residu— entra en diàleg amb la noció de pharmakon: allò que pot funcionar com a remei i com a verí alhora. En el marc del turisme contemporani, l’oli actua literalment com a combustible —materialitza jornades de treball, sosté l’economia estacional i manté oberts serveis essencials en territoris rurals— i, alhora, evidencia l’impacte ambiental, social i afectiu que subjau a aquesta dependència estacional. El resultat és una instal·lació que fa perceptibles les tensions entre ritme i desgast, permanència i precarietat, memòria i oblit, transformant una substància quotidiana en un material de reflexió crítica. El projecte, amb el suport de l’OSIC, materialitza la capacitat de l’art per convertir els residus en un espai de reflexió crítica sobre la relació entre turisme, territori i memòria.