Un racó (im)propi

Deia un reconegut pintor que el primer pas per pintar una taula consisteix a mesurar-la. Els mesuraments són gestos quotidians per a aprehendre el fons i les figures que componen l’espai que ens afecta, ja sigui una casa, una habitació, un passadís o un ínfim racó. Des d’aquestes coordenades, Un racó (im)propi es desplega en una sèrie d’espais ocupats temporalment (habitacions de pisos compartits, mòduls de taller, l’espai expositiu de la galeria, etc.) per especular sobre la seva relació amb qüestions com l’emancipació, la pràctica artística i la vida quotidiana en una ciutat global com Barcelona. Tal vegada el primer pas per ocupar un espai sigui dibuixar-lo. En aquest procés existencial, l’arquitectura deixa de ser una construcció i comença a ser quelcom més.