Col·lisió

Una estalactita de tres metres d’acer inoxidable es suspèn des del sostre de la sala principal sobre una plataforma. L’escena que es crea amb elements amb els quals l’artista ha interactuat els seus somnis prèviament, ens fa percebre una formació geològica de sis metres en total. La instal·lació, amb el seu ús del reflex com una realitat paral·lela, ens convida a qüestionar el nostre propi sistema de creences i a considerar la possibilitat que la nostra percepció del món és més mal·leable del que pensem. L’experiència del somni lúcid ens permet a altres exploradors de la consciència i a la de l’artista adonar-nos que podem modificar la realitat i en fer-ho, transforma’ns a nosaltres mateixos i el nostre entorn. En mirar dins de nosaltres mateixos i qüestionar les nostres pròpies creences, podem tenir una comprensió més profunda i significativa del món que ens envolta i així poder modificar-lo.