L’àlies Sra.D s’erigeix com una denúncia contra la pèrdua d’identitat de les dones en contreure matrimoni, automàticament deixant el seu cognom per a adquirir el del seu marit. Es tracta d’alguna cosa que encara ocorre en molts països, instal·lant-se com una cosa implícita al compromís entre un home i una dona. A través de la seva obra Sra.D cerca representar a totes aquestes dones que busquen la seva emancipació. Dones de ningú.

Lara Padilla, a.k.a Sra. D, viu i treballa entre Madrid, Miami i Nova York. Com a creadora multidisciplinària, se serveix de la pintura, la dansa, l’escultura, el cinema i la moda com a mitjans d’expressió plàstica. Combina així textura i moviment, llenços i peces de vestir que permeten que la seva obra viatgi entre diferents contextos socials i professionals.

Llicenciada en Belles arts per la Universitat Complutense de Madrid i Màster en Direcció de Fotografia de Cinema per l’Escola TAI, ha participat en exposicions individuals i col·lectives a nivell nacional i internacional (Museu de Sapadors de Madrid–novembre de 2020- o Art Basel Miami 2019).

A més de la seva carrera plàstica, ha explotat el seu perfil de creadora de moda col·laborant amb clients com Springfield, Pepe Jeans o Levis. També col·labora activament amb Patricia Field, l’estilista de sèries com “Sex In The City” o “The Devil wears Prada”, per al seu projecte Patricia Field Art

Fashion, creant peces úniques pintades a mà.

L’obra de Sra. D, a.k.a Lara Padilla, abasta disciplines com la pintura, l’escultura, la dansa, la performance i el disseny de moda.

Les seves peces, majorment figuratives, dirigeixen l’atenció al poder de la representació femenina a través de la deformació del cos i l’ús del color i les textures. Una reivindicació de gènere exhibida a través de grans mans com a instruments poderosos de batalla o peus pesats, imatge de la perseverança de la dona en la seva lluita. Sra D. entén l’art, no com una vitrina silenciosa, sinó com un camí d’acció i intervenció política.

La seva estètica és una oda a la diversitat, retratant tot tipus de cossos darrere de promoure una mirada d’igualtat i autenticitat.

Els seus performances dialoguen cara a cara amb la seva creació pictòrica i escultòrica a través de la semblança entre composicions i trajectòries. L’ús del bodi painting subratlla l’aspecte plàstic de les seves coreografies mentre que en les seves accions urbanes insisteix en aquesta reflexió sobre la construcció de la identitat concebuda com a creença.

No obstant això, el cos femení no és una presó per a Sra. D. En les seves últimes creacions ha expandit el seu discurs plàstic explorant l’art africà i precolombí, capítols culturals de gran importància social i conceptual com el Gènesi o la interacció dels cossos amb nous suports i textures.