Gessamí Olesa (Alcanar, 1993) desenvolupa una pràctica artística que investiga els dispositius corporals, territorials i espacials a través dels quals es produeixen identitats, imaginaris i relats de pertinença. El seu treball es desplega des de pràctiques híbrides que oscil·len entre la instal·lació, la performance, l’audiovisual i la recerca en arxiu, establint un diàleg constant entre cos, memòria i territori.
En la seva recerca, materials com la terra, el teixit de malla, la cendra o el tèxtil esdevenen elements actius que vehiculen processos de transformació i desplaçament de la matèria. L’artista posa una atenció especial en allò que s’hereta -materials, relats, gestos o formes d’habitar- i en com aquests llegats configuren maneres de mirar, habitar i narrar el territori. En els seus darrers projectes, el territori emergeix com un cos fragmentat, transmès i sotmès a diverses formes de pressió jurídica, econòmica i simbòlica. En aquest sentit, les Terres de l’Ebre esdevenen un espai central de treball i pensament, des d’on Olesa interroga els relats que n’han fixat les imatges i les formes de representació. Entén l’art com un espai de fricció, des del qual qüestionar els relats dominants i activar altres formes de presència, vinculació i transmissió.
La seva formació inclou el curs “La poètica de l’objecte en l’art de la performance” a l’Escola Brossa amb Marina Barsy Janer i Isil Sol Vil (2026), el curs de curadoria col·lectiva “(crear) Situacions” a Arts Santa Mònica (2024), i el grau superior en Arts aplicades al mur per l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta (2022–2025). Prèviament, va cursar el Màster en Reptes de la Filosofia contemporània (UAB i UdG, 2015–2018) i el Grau en Filosofia (UAB, 2011–2015).
Entre les seves exposicions i activacions recents destaquen Sense comissariat (Centre d’Art Lo Pati, Amposta, 2026), Un rebost (2026), acció performativa en el marc del finissage d’“Abans que desaparegui”, i la mateixa exposició Abans que desaparegui (Convent de Sant Agustí, Barcelona, 2026), on presenta la peça Dins del llindar. També ha desenvolupat projectes com Un fang (2025), acció performativa per a càmera, Espai d’aigües (2024), intervenció site-specific a Alcanar, i Ideant una escletxa (2024), exposició col·lectiva de final de residència a L’Establia. La seva trajectòria inclou igualment diverses residències i espais de recerca, com el taller a FASE (L’Hospitalet de Llobregat, 2026), el Laboratori del Festival de Curtmetratges de l’Hospitalet (2025–2026) i la Beca d’acompanyament Tàndem per a artistes emergents de CASA R.A.R.O (2025).
