Estelle García Blanco va néixer el 1995. Artista-dissenyadora, actualment viu i treballa a Bèlgica. Després d’estudiar moda a Brussel·les, comença a treballar a la indústria de la moda com a plomista als tallers de la Maison Lemarié a París. Es va especialitzar en Disseny Tèxtil a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les. Des de sempre fascinada pel disseny i l’artesania, decideix modernitzar l’ofici plomall i les tècniques ancestrals per proposar una nova visió de les plomes. Us interessa explorar les delicades fronteres entre la moda i l’art. En el seu treball, només fa servir plomes reciclades de coixins de segona mà i tèxtils morts. És una de les guanyadores del premi d’art Espronceda/Real Acadèmia de Belles Arts, Brussel·les. La seva recerca és sobre l’ús de materials animals és cada cop més complicat i està fora de sintonia amb les nostres preocupacions socials i ambientals actuals. En recuperar coixins de segona mà, Estelle García Blanco troba un material ric en significat: deixalles reciclades i un objecte simbòlic íntim. Mitjançant l’ús de coixins sobreciclats, qüestiona la nostra consciència íntima lligada a un objecte quotidià. Quina és la relació entre el coixí i les plomes? Aquest gest dobrir un coixí vell sassembla a convertir la pell dun ocell. Aquestes plomes d’aviram han demostrat ser riques en possibilitats, fins al punt de donar lloc a diverses substàncies. Treballada a la superfície, es converteix en una pell fictícia, amb aparença de pelatge. Treballant a l’espai, es converteix en un cos híbrid amb tota la càrrega onírica que això comporta. L?estructura del mòbil recrea la il·lusió d?una pell invisible. Però sobretot, l’ocell, com a animal poètic, apareix com el mirall de les nostres preocupacions ecològiques i intenta donar a les nostres deixalles el lloc que els correspon
