Auri Alós (El Prat de Llobregat, 2000) és historiadora de l’art especialitzada en arts vives i nous mitjans, a més d’investigadora artística, pedagoga cultural i doctoranda en teories de l’art contemporani. La seva pràctica es desplega en la intersecció entre curadoria, performance i recerca, configurant projectes que desborden les categories convencionals entre allò escènic i allò expositiu i que s’articulen a partir de metodologies experimentals i pràctiques relacionals vinculades a l’art comunitari.
La seva línia de treball examina les noves formes d’institucionalitat, la democratització dels processos de producció cultural i la possibilitat d’un retorn al ritual comunitari a través d’intervencions artístiques no convencionals. Des d’una recerca de transcendència travessada per la immanència, estableix un diàleg entre l’ancestral i la cultura digital que pot llegir-se com una antropologia crítica de la generació Z. En aquest sentit, els seus projectes intervenen el cub blanc com a espai de fricció simbòlica, on allò personal es revela estructuralment polític i on les referències al pop i al neodadaisme dialoguen amb les genealogies de les arts del cos dels anys setanta i vuitanta.
Com a artista, desenvolupa una pràctica conceptual i relacional que es concreta principalment en instal·lacions multimèdia i en dispositius efímers o corporals. Entre els seus projectes individuals destaquen Robant espai a la paret d’un home ric (2023), Let’s hope the sun will show us the path (2025) i Metaxis del precipici (2026), així com els cicles performatius La convivència (2023), Crema la llar amb el caliu comunitari (2024), Taules (2024) i Corporificacions (2025–2026). En l’àmbit curatorial, ha coordinat exposicions com Happy Birthday! (2023), La Pesta (2024), Habitar la fuga (2025) i Abans que desaparegui (2026), i ha participat com a assessora o acompanyant de projectes impulsats per institucions i espais com el Centre d’Arts Santa Mònica, el Centre d’Art Tecla Sala o /UNZIP.
En l’àmbit pedagògic, ha acompanyat més d’un centenar de projectes artístics joves com a responsable del programa cultural del Palau Alòs; i ha impartit classes, tallers, seminaris i conferències en col·laboració amb diverses institucions i espais independents. Actualment dissenya i coordina programes d’educació i mediació per a l’Antic Teatre, Xarxaprod, Club9 i el Festival Panoràmic, i col·labora en processos de mediació artística i comunitària amb Casa R.A.R.O., Roca Umbert, A cobert i Muxart, entre d’altres. La seva trajectòria emergent es defineix per una aposta sostinguda per la col·lectivització de les arts del cos i per la investigació en pedagogies experimentals que connectin les pràctiques efímeres i conceptuals amb el teixit de proximitat.
